bio
Ara a Barcelona, és a l’any 2000, a Beijing, quan loupchante s’identifica formalment com a tal, si bé va ser més de 2 dècades abans quan va iniciar la seva trajectòria com a grafista, fotògraf i videoartista.
Podem dir que ja des de ben petit la seva visió de les coses ha estat particular i diferenciada, i que la seva relació amb el món ha estat marcada per una potser excessiva sensibilitat. Prova d’aquesta manera de ser és la frase que el petit loupchante va pronunciar un dia de visita al circ, assegut a la falda de la seva mare molt a prop de la gàbia dels lleons: mama, aquest lobo em fa por
.
Ja a l’escola secundària va mostrar gran interès per les diverses tècniques de les arts plàstiques. De totes, el collage era la que més el fascinava, veient com, unint mil bocins de mil històries diferents, podia crear una nova història.
Poc després loupchante entra en contacte amb les tipografies, les trames, el letraset, els rotrings i els pantones, realitzant els primers treballs de grafisme en un estudi de Barcelona. Alhora s’introdueix en el món de la fotografia, de la mà del seu avi, retratista i fotògraf de professió, i fill al seu temps de pintor i retratista. Amb ell descobreix, meravellat, la màgia del revelat, aprèn a treballar la llum, els contrastos, les tonalitats i, sobretot, queda fascinat per les antigues tècniques de retoc de fotografies.
Finalment, a l’última etapa, s’introdueix al món del vídeo, la fotografia digital, els ordinadors, aconseguint tenir a un sol clic de distància totes les tècniques que sempre l’han fascinat. Sumant doncs la tecnologia actual amb els processos viscuts en el passat, obtenim unes creacions de loupchante que es caracteritzen per la seva meticulositat, senzillesa, detallisme, elegància i concreció.
Tot i així loupchante no para de créixer i d’evolucionar, com a persona i com a professional de les arts gràfiques i digitals, i d’adquirir experiència i seguretat. Confessa però que, a vegades, quan veu la llaaaaarga cua del lobo massa a prop, encara li fa por.
Now in Barcelona, it is in year 2000, in Beijing, when loupchante is identified formally as such, although it was more than 2 decades before when he started his trajectory as a graphic artist, photographer and videoartist.
We can say that, already from very little, his vision of the world has been particular and differentiated, and that his relationship with society has been marked by a maybe excessive sensitivity. Evidence of this is the sentence that little loupchante pronounced a day of visit to the circus, seated on the lap of his mother, very near the cage of the lions: mummy, this lobo (wolf in spanish) frightens me
.
Already in secondary school, he showed great interest in several techniques of plastic arts. Of all, the collage was the one that fascinated him more, seeing that joining thousand pieces of thousand different stories, a new story could be created.
Little afterwards loupchante gets in touch with the typographies, the plots, the letraset, the rotrings and the pantones, carrying out the first works of graphic design in a study in Barcelona. At the same time he enters the world of photography, led by his grandfather, portraitist and photographer of profession, and son at his time of painter and portrait photographer. With him he discovers, amazed, the magic of photographic developing, learns how to work the light, the contrasts, the tonalities and, especially, he was fascinated by the ancient techniques of pictures finishing touch.
Finally, at the last stage, he gets in contact with the video, the digital photography and the computers, achieving to have all techniques that have always fascinated him in a click of distance. Adding up the current technology with the processes lived in the past, we obtain that loupchante’s creations are characterized by their meticulousness, simplicity, detailedness, elegance and concretion.
In spite of this loupchante has not stopped growing and evolving, as a person and as a professional of graphic and digital arts, and has acquired experience and security. Even so he confesses that, sometimes, when the looong tail of the lobo passes too near, it still frightens him.
things
Coses que m’agraden i que guardo, fotos, retalls, llibres, records, música, links, algun vídeo, espais, dibuixos, pensaments, etc...
